La radiofreqüència és una tècnica utilitzada en medicina estètica per combatre la flacciditat i la cel·lulitis i que consisteix a aplicar radiacions electromagnètiques que provoquen l’escalfament de les diferents capes de la pell. La tecnologia que utilitza aquest mètode és capaç d’arribar a capes més profundes de la dermis mentre es protegeix l’epidermis durant el tractament.

La radiofreqüència produeix la retracció del col·lagen i de les fibres envellides de la pell per donar lloc a la formació de noves fibres.

Efectes de la radiofreqüència

L’escalfament produït per les relacions electromagnètiques influeix sobre el teixit gras subcutani, és a dir, actua des de dins de la pell, cosa que produeix beneficis com:

• Formació i reestructuració de nou col·lagen: L’objectiu del tractament és aconseguir la formació i reestructuració gradual del nou col·lagen sorgit de les capes profundes en retreure el vell, cosa que provoca que el teixit adquireixi fermesa i elasticitat, alhora que afavoreix l’homeòstasi.
• Afavoreix la circulació sanguínia: Les ones electromagnètiques augmenten la circulació a la zona objecte del tractament.
• Drenatge limfàtic: Amb el drenatge disminueixen els líquids i les toxines que resideixen al teixit que pateix la cel·lulitis.
• Migració de fibroplasts: Els fibroplasts són les cèl·lules de la dermis responsables de la secreció de fibres d’elastina i de col·lagen, per la qual cosa la migració reforça l’estructura d’aquest últim.

La teràpia amb radiofreqüència produeix la reestructuració del col·lagen i reforça la fermesa i flexibilitat de la pell.

Com és el tractament?

El procediment consisteix a donar descàrregues electromagnètiques mitjançant un capçal de tractament que es mou contínuament sobre la zona que es vol tractar. La durada depèn del grau de flacciditat i cel·lulitis que es vulgui combatre i de la zona: les sessions en àrees com els braços solen durar entre 25 i 30 minuts, mentre que altres més extenses, com les cartutxeres, poden arribar a l’hora de durada . El nombre de sessions també depèn del grau de flacciditat i de la zona: normalment calen entre 4 i 6 en tractaments facials i entre 6 i 10 en tractaments corporals.

Després del tractament cal mantenir protegida del sol la zona tractada; a més, és molt recomanable hidratar-se. El tractament no sol causar dolor, per la qual cosa es practica sense anestèsia, encara que hi ha una sèrie d’efectes secundaris que és convenient conèixer:

• Inflor i envermelliment transitoris, que sorgeixen després de la sessió i que desapareixen amb el temps. Aparició d’hematomes, encara que no passa sovint. A més, el tractament està contraindicat en alguns casos com a embaràs i lactància; en persones amb pròtesis metàl·liques, marcapassos i altres aparells; patologies cardiovasculars greus; malalties neuromusculars; càncer; persones que pateixin alteració de la coagulació i persones amb sobrepès.

Tipus d’aplicador de radiofreqüència

Hi ha dues maneres de fer servir la radiofreqüència que depèn de l’aparell (aplicador) que s’utilitzi. Cada aplicador actua en una àrea de la pell, és a dir, la seva funció depèn del grau de profunditat a la pell que aconsegueixi:

Bipolar: El camp elèctric se situa entre dos elèctrodes que s’apliquen sobre l’àrea que cal tractar. Actua o produeix calor sobre la capa superficial de la pell. Monopolar: Emet energia a través d’un sol elèctrode. Actua sobre el teixit adipós de zones més profundes de la dermis.